La sisena entrega de la saga Saw, la millor després de la primera, va ser dirigida per Kevin Greutert, portant els fans de la franquícia per un nou viatge recargolat ple de girs impactants, desafiaments mortals i una profunda exploració de la naturalesa humana en el seu estat més fosc.
Des del primer moment, "Saw VI" atrapa el públic amb el seu estil característic i la seva habilitat per crear una atmosfera de tensió insuportable. La pel·lícula obre amb una seqüència que estableix immediatament el to ombrívol i visceral del film, preparant l'espectador per al viatge psicològic i emocional que està a punt d'emprendre.
Visualment es crea una atmosfera opressiva i claustrofòbica que envolta els personatges i l'espectador per igual, utilitzant una combinació d'il·luminació ombrívola, escenaris desolats i una edició precisa per mantenir la sensació d'amenaça constant. Les seqüències de joc són particularment impactants, amb enginyosos dissenys i una tensió palpable que fa que cada moment sigui una prova de resistència tant per als personatges com per a l'audiència.
Una de les fortaleses més destacades de "Saw VI" és la seva capacitat per desafiar les expectatives de l'espectador. A mesura que avança la trama, es revelen connexions sorprenents entre els personatges i els esdeveniments passats, cosa que afegeix capes de complexitat a la narrativa i manté l'audiència completament compromesa amb la història. Els girs argumentals són enginyosos i ben executats, cosa que resulta en una experiència cinematogràfica que deixa el públic constantment a la vora del seient.
A més de la seva intrincada trama, "Saw VI" també ofereix una exploració profundament inquietant i penetrant de les dinàmiques del poder, la moralitat i la justícia a la nostra societat contemporània. A través dels diversos personatges i de les proves dissenyades per Jigsaw, la pel·lícula explora temes com l'ètica empresarial i la responsabilitat personal, i planteja preguntes sobre què estem disposats a fer per sobreviure i fins a quin punt estem disposats a arribar per fer justícia. Aquests temes eleven aquesta proposta per sobre de ser simplement una pel·lícula de terror i la converteixen en un estudi fascinant de la condició humana.
L'elenc de "Saw VI" brilla amb actuacions convincents donant vida a personatges complexos i multidimensionals, com Betsy Russell interpretant Jill Tuck. Al llarg de la pel·lícula, Jill Tuck s'enfronta a un dilema moral i emocional profund, i Russell maneja aquests moments amb una barreja de vulnerabilitat i determinació. Les seves expressions facials i el llenguatge corporal diuen tant com les seves paraules, cosa que permet a l'audiència connectar amb el seu personatge.
A més, la química de Russell amb els altres actors, en particular amb Tobin Bell (John Kramer/Jigsaw), és convincent i palpable. Aquesta dinàmica és crucial per a la narrativa, ja que la seva relació amb John Kramer és central per entendre les motivacions i el desenvolupament de la trama. Russell aconsegueix transmetre tant la complexitat de la seva relació amb Kramer com la seva lluita interna, cosa que afegeix capes addicionals d'intriga i emoció a la història.
Des d'una perspectiva psicoanalítica, Jill encarna el concepte lacanià de l'”objecte a”, aquell objecte perdut que encarna el desig del subjecte i que està constantment buscant recuperar. Per Jill, aquest objecte perdut pot ser tant l'amor de John Kramer com la redempció per les accions passades. La cerca desesperada d'aquests objectes la porta a submergir-se en un món de violència i manipulació, on la línia entre el bé i el mal es difumina.
Costas Mandylor ofereix una interpretació memorable com el detectiu Hoffman, un personatge embolicat en capes de traumes i foscos desitjos la lluita del qual per mantenir el control es torna cada vegada més desesperada a mesura que la trama es desenvolupa.
A la pel·lícula el personatge de Hoffman encarna la figura del "subjecte dividit", ja que els seus impulsos inconscients i els seus desitjos reprimits entren en conflicte amb la imatge que projecta cap a l'exterior. En el cas de Hoffman, aquesta divisió es manifesta en el seu doble paper com a detectiu de la policia i còmplice de Jigsaw. D'una banda, representa l'autoritat i l'ordre, mentre que de l'altra, se submergeix en un món de sadisme i violència, seguint els designis recargolats del seu mentor.
Amb la relació de Hoffman amb Jigsaw, "Saw VI" explora la dinàmica mestre-deixeble des d'una perspectiva lacaniana. Jigsaw es converteix en el "gran altre" que imparteix saviesa i direcció al seu deixeble, però alhora, és una figura que encarna el desig i la falta que impulsen Hoffman cap a la recerca de reconeixement i poder. Aquesta relació de dependència i de rivalitat reflecteix les complexitats de la identitat en un món marcat per l'alienació i la fragmentació.
Tobin Bell torna a destacar com l'icònic John Kramer/Jigsaw, la presència fantasmàtica del qual i la seva filosofia retorçada són el centre i cor de la sèrie. La visió del món d'aquest filòsof de l'horror està marcada per una ètica recargolada i una crítica radical de les institucions socials. Jigsaw s'erigeix com un jutge implacable que cerca impartir justícia a través del patiment, desafiant les convencions morals i legals que regeixen la societat. La seva filosofia es basa en la premissa que aquells que no valoren la vida mereixen enfrontar-se a la mort, i que només a través del dolor i el sacrifici es pot assolir la redempció.
En aquest aspecte, el dolent encarna la figura del "sobirà excepcional", aquell que se situa fora de les normes i restriccions de l'ordre establert per imposar la seva pròpia llei. El seu sadisme i la seva crueltat no són simplement impulsos individuals, sinó que representen una forma de resistència radical contra un sistema que percep com a corrupte i injust. Jigsaw esdevé així un símbol de la violència necessària per desestabilitzar les estructures de poder dominants i obrir espai per a una nova forma d'ordre social.
Però més enllà de la figura de Jigsaw, "Saw VI" ofereix una crítica incisiva de les asseguradores mèdiques als Estats Units pel seu control i gestió de la vida de les persones a través de criteris econòmics i administratius, deixant de banda consideracions ètiques i humanitàries . A través dels desafiaments mortals que enfronten les víctimes de Jigsaw, la pel·lícula exposa les injustícies i la inhumanitat del sistema de salut dels Estats Units, on l'accés a l'atenció mèdica està determinat per l'estatus econòmic i les decisions de les asseguradores. Els paranys elaborats de Jigsaw es converteixen així en una metàfora grotesca de les condicions desesperades a què s'enfronten aquells que lluiten per rebre tractament mèdic en un sistema que privilegia el lucre sobre la vida humana.
En conclusió, "Saw VI" ofereix una combinació irresistible de suspens, horror visceral i reflexió filosòfica. El film confronta les ombres més fosques de la societat, on el patiment i la injustícia són moneda corrent, i on les institucions destinades a protegir-nos es poden convertir en instruments d'opressió i explotació. Amb la seva trama intrincada, actuacions captivadores i una direcció notable, aquesta pel·lícula demostra per què la saga Saw mereix tenir-se en compte en el gènere del terror.
La meva classificació és:
