Aquesta epopeia visualment enlluernadora, dirigida pel prestigiós Zhang Yimou, captiva tant per la seva espectacularitat visual com per la profunditat emocional. Ambientada a Xina al segle III abans de Crist, dividida per aquell temps en set regnes combatents, aquesta pel·lícula combina una narrativa èpica amb una estètica visual impressionant.
Però aquesta obra mestra va més enllà de l'espectacularitat visual i la trama èpica. Explora temes polítics i filosòfics en un profund examen del sacrifici, l'honor i el poder, encara que també inclou, i aquest és l'únic efecte negatiu de "Hero", una subtil però evident tessitura maoista. La pel·lícula presenta el personatge del Rei de Qin com una al·legoria positiva (la qual cosa és negativa) de Mao Zedong, al qual al·ludeix amb el seu enfocament en la unificació i la consolidació del poder a la Xina.
A "Hero", el Rei de Qin és retratat com un governant ambiciós i visionari que està disposat a sacrificar tot en nom de la seva visió d'unificació sota un sol imperi. La seva determinació implacable i el seu enfocament pragmàtic de la política i la guerra el converteixen en un personatge controvertit els mètodes del qual són qüestionats. Tot i això, a mesura que la pel·lícula avança, es revela que la seva recerca de poder està motivada per un desig "sincer" (encara que més aviat cínic) d'acabar amb la guerra i el vessament de sang a la Xina, i aquí és on radica el blanquejament del maoisme.
Aquesta representació del Rei de Qin com a líder fort i carismàtic que busca unificar el seu poble sota un sol govern té clares ressonàncies amb la figura de Mao Zedong. De la mateixa manera que Chrétien de Troyes ús el personatge artúric de Perceval per blanquejar la figura de Felip de Flandes, a "Hero" el director Zhang Yimou, segurament a instàncies del règim xinès, utilitza la figura del Rei de Quin per retratar al·legòricament a Mao com un líder visionari que està disposat a prendre mesures dràstiques per assolir els seus objectius, fins i tot si això significa recórrer a la violència i la repressió, mostrant-ho com una cosa positiva, justificable i legítima.
La representació del Rei de Qin com una al·legoria positiva de Mao Zedong a "Hero" és un testimoni del poder propagandístic del cinema per explorar temes polítics i filosòfics des del posicionament del règim totalitari de torn.
Des del moment que comença, "Hero" s'estableix com una obra d'art visualment impressionant. La direcció de Zhang Yimou és magistral, utilitzant colors vibrants i composicions de quadre meticulosament elaborats per crear una experiència visualment enlluernadora. Cada escena és una obra mestra de disseny visual, des de les lluites marcials fins als moments més íntims, i la pel·lícula en conjunt és un festí per als sentits que deixa l'espectador meravellat.
La fotografia de Christopher Doyle ("La jove de l'aigua", "Volent estimar", "Happy Together") captiva visualment l'espectador amb la seva enlluernadora paleta cromàtica i la seva meticulosa planificació visual. En termes cromàtics, Doyle crea un món vibrant i evocador, utilitzant una varietat de tons saturats per representar diferents emocions i moments clau a la narrativa. Des dels intensos vermells que simbolitzen l'amor i el conflicte fins als tons blaus suaus que suggereixen calma i reflexió. Els enquadraments, a més a més, estan acuradament compostos. L'ús d'angles inusuals i moviments de càmera dinàmics afegeix una capa addicional d'interès visual, tot mantenint l'espectador captivat.
La fotografia de Hero, digna d'un Oscar, no només complementa la història, sinó que també l'enriqueix, creant una experiència cinematogràfica veritablement inoblidable.
Però Hero, que amb un pressupost de 33 milions de dòlars va ser en el seu moment la pel·lícula més cara de la història del cinema xinès, és molt més que un mesurat pamflet maoista i fins i tot més que una exhibició d'habilitats visuals. Al seu nucli, és una història profundament emocional i temàticament rica que examina les complexitats de l'heroisme i la identitat nacional. La trama segueix un misteriós guerrer (interpretat notablement per Jet Li) que és convocat pel Rei de Qin per relatar les seves gestes i derrotes de diversos assassins que amenacen la seva vida. A mesura que la història es desenvolupa a través d'una sèrie de flashbacks, l'espectador és portat a un viatge psicològic que desafia les percepcions convencionals de la veritat.
Una de les fortaleses més destacades de "Hero" és la seva capacitat per explorar la complexitat moral dels seus personatges i situacions. A mesura que la narrativa es desplega, l'espectador és confrontat amb preguntes difícils sobre el sacrifici, la lleialtat i el deure, i cap resposta no és fàcil o clara. La pel·lícula desafia l'espectador a qüestionar les pròpies idees preconcebudes sobre la moralitat i l'heroisme, i el resultat és una experiència cinematogràfica profundament estimulant i reflexiva.
A més de la seva profunditat temàtica, Hero també es destaca per les seves impressionants seqüències d'acció coreografiades amb mestratge. Les escenes de lluita són molt més que simples confrontacions físiques, són veritables ballets de violència, bellament coreografiats i filmats amb una elegància i fluïdesa que és simplement sorprenent. Cada cop i cada moviment estan perfectament sincronitzats, creant un sentit d'armonia i bellesa enmig del caos de la lluita.
Un altre aspecte que cal destacar del film és el seu increïble repartiment, encapçalat per un Jet Li que transmet l'emocionalitat del personatge a través de la seva actuació física i expressiva.
Secundant a Li s'aprecia els increïbles treballs actorals, incloent a nivell físic, de Tony Leung ("The Grandmaster", "Penya-segat vermell", "Infernal Affairs", "Volent estimar". "Happy Together"), Maggie Cheung ("Volent estimar"), Zhang Ziyi ("Godzilla: Rei dels monstres", "The Cloverfield paradox", "The Grandmaster", "Memòries d'una geisha", "La casa de les dagues voladores", "Hora punta 2", " Tigre i drac"). Però de tots ells sobresurt Daoming Chen ("Retorn a casa"), la interpretació del qual de Rei de Qin és mereixedora d'un Oscar.
La música de Tan Dun (“Tigre i drac”) també mereix una menció especial, ja que complementa perfectament l'acció en pantalla amb la seva evocadora composició. La banda sonora eleva les escenes i afegeix una capa addicional de profunditat emocional a la pel·lícula en conjunt.
En conclusió, "Hero" és una obra mestra del cinema que mereix ser recordada no només com la millor pel·lícula de l'any 2002 sinó també com una de les grans epopeies cinematogràfiques de tots els temps. Amb la seva narrativa èpica, l'espectacularitat visual de la seva estètica, el seu elaborat muntatge, la profunditat temàtica i les impressionants coreografies d'acció, la pel·lícula és un èxit cinematogràfic notable que captiva i emociona en la mateixa mesura, oferint una reflexió sobre el lideratge, el poder i la moralitat que ressona a la memòria de l'espectador molt després que s'acabi els títols de crèdit finals.
La meva clasificación és:
