"Mentiras y Gordas" és una pel·lícula deficient i mediocre en gairebé tots els aspectes possibles. "Dirigida" per Alfonso Albacete i David Menkes ("Entre vivir y soñar") amb un pressupost de 3,3 milions d'euros que no compensen la poca substància, l'enfocament superficial i un barroer intent de provocació sense oferir una reflexió genuïna sobre els temes que aborda.
Comencem pel "guió", escrit pels mateixos directors i per la que va ser ministra de cultura del govern d'Espanya l'any de l'estrena, Ángeles González-Sinde, que va concedir una subvenció d'un milió d'euros a aquesta producció de la que era coguionista. La trama de "Mentiras y Gordas" és un remenat caòtic de subtrames i personatges estereotipats que no tenen un desenvolupament adequat. La pel·lícula segueix la vida d'un grup de joves d'Alacant, les vides dels quals giren al voltant de les drogues, el sexe i la festa. No obstant això, en lloc d'aprofundir en les motivacions i emocions d'aquests personatges, la pel·lícula opta per presentar-los de manera superficial i unidimensional, cosa que fa que sigui difícil connectar emocionalment o preocupar-se'n. Cal destacar també els vergonyosos diàlegs, que semblen improvisats al moment pels mateixos actors, cosa que dificulta entendre les motivacions dels personatges.
A més, la direcció d'Albacete i Menkes deixa molt a desitjar, no té cohesió i claredat. La pel·lícula salta d'una escena a una altra sense una narrativa clara. Les transicions abruptes i els canvis de to sobtats fan que l'experiència de veure la pel·lícula sigui confusa i desordenada.
Comencem pel "guió", escrit pels mateixos directors i per la que va ser ministra de cultura del govern d'Espanya l'any de l'estrena, Ángeles González-Sinde, que va concedir una subvenció d'un milió d'euros a aquesta producció de la que era coguionista. La trama de "Mentiras y Gordas" és un remenat caòtic de subtrames i personatges estereotipats que no tenen un desenvolupament adequat. La pel·lícula segueix la vida d'un grup de joves d'Alacant, les vides dels quals giren al voltant de les drogues, el sexe i la festa. No obstant això, en lloc d'aprofundir en les motivacions i emocions d'aquests personatges, la pel·lícula opta per presentar-los de manera superficial i unidimensional, cosa que fa que sigui difícil connectar emocionalment o preocupar-se'n. Cal destacar també els vergonyosos diàlegs, que semblen improvisats al moment pels mateixos actors, cosa que dificulta entendre les motivacions dels personatges.
A més, la direcció d'Albacete i Menkes deixa molt a desitjar, no té cohesió i claredat. La pel·lícula salta d'una escena a una altra sense una narrativa clara. Les transicions abruptes i els canvis de to sobtats fan que l'experiència de veure la pel·lícula sigui confusa i desordenada.
Un dels problemes més grans de "Mentiras y Gordas" és el seu tractament de temes com el sexe, les drogues i les relacions sentimentals i amistoses tòxiques. En lloc d'abordar aquests temes amb sensibilitat i profunditat, la pel·lícula els presenta de manera superficial, sensacionalista i morbosa, utilitzant la provocació gratuïta com a substitut barat de la veritable exploració emocional i temàtica. Això és una representació potencialment irreal d'aquests temes, que trivialitza experiències reals i estereotipa la joventut.
Pel que fa a l'elenc, si bé compta amb bons actors com Mario Casas, Ana de Armas, Yon González i Hugo Silva, l'habilitat interpretativa d'aquests no es veu reflectida a la pantalla en aquest cas. Els personatges estan molt mal escrits i molt mal desenvolupats, cosa que limita l'abast dels actors per mostrar el seu veritable talent. A més, les actuacions sovint cauen en la caricatura, cosa que fa que sigui difícil prendre's seriosament els personatges o els seus dilemes.
"Mentiras y Gordas" és una fallida pel·lícula destinada exclusivament a un públic seguidor de sèries com "SMS Sin Miedo a Soñar" o "Física o Química". La seva trama desordenada, direcció confusa i tractament superficial de temes sensibles la converteixen en un bodri, una experiència cinematogràfica decebedora. En lloc d'oferir una reflexió significativa sobre la joventut i la societat contemporània, la pel·lícula es queda a la superfície, optant pel sensacionalisme en lloc de la profunditat emocional i temàtica.
Pel que fa a l'elenc, si bé compta amb bons actors com Mario Casas, Ana de Armas, Yon González i Hugo Silva, l'habilitat interpretativa d'aquests no es veu reflectida a la pantalla en aquest cas. Els personatges estan molt mal escrits i molt mal desenvolupats, cosa que limita l'abast dels actors per mostrar el seu veritable talent. A més, les actuacions sovint cauen en la caricatura, cosa que fa que sigui difícil prendre's seriosament els personatges o els seus dilemes.
"Mentiras y Gordas" és una fallida pel·lícula destinada exclusivament a un públic seguidor de sèries com "SMS Sin Miedo a Soñar" o "Física o Química". La seva trama desordenada, direcció confusa i tractament superficial de temes sensibles la converteixen en un bodri, una experiència cinematogràfica decebedora. En lloc d'oferir una reflexió significativa sobre la joventut i la societat contemporània, la pel·lícula es queda a la superfície, optant pel sensacionalisme en lloc de la profunditat emocional i temàtica.
La meva clasificació es:
