Aquesta proposta fílmica dirigida per Takeshi Kitano és un prodigi cinematogràfic que fusiona la gràcia del cinema clàssic japonès amb l'audàcia del cinema d'acció contemporani, encara que la seva excel·lència transcendeix fins i tot les fronteres d'aquestes categories específiques. Aquesta obra mestra és un viatge emocional i visual que deixa l'espectador submergit en un univers de samurais, honor, crim organitzat i venjança.
La pel·lícula està ambientada al Japó del segle XIX i narra una aventura de Zatoichi, un aparent rodamón cec que, fent de llogaret en llogaret, viu del que guanya fent massatges i jugant als daus. Però sota aquesta aparença amaga un gran secret, és un mestre amb l'espasa. El destí el porta a un poble aïllat a les muntanyes, que pateix sota la pressió dels sequaços d'Ogi, el lloctinent Ginzo del qual exigeix als habitants del poble que els pagui per protecció o s'atinguin a les seves represàlies. Els atropellaments de Ginzo augmenten des que se li uneix un hàbil espadatxí ronin anomenat Hattori. Zatoichi trava amistat al poble amb una pobra dona anomenada O-Ume, el seu nebot Shinkichi, molt aficionat als daus, i a dues geishes, O-Kinu i O-Sei, que han arribat al poble per venjar l'assassinat dels seus pares.
Només començar la pel·lícula aquesta ja presenta als principals personatges, començant per Zatoichi en una breu però intensa lluita a espasa que deixa sense alè i amb la boca oberta. I després es presencia dos flashbacks, un del sanguinari ronin i de la seva malalta dona, i el següent de les dues venjatives geishes, tots dos flashbacks igual de violents.
En termes de referents, és impossible no evocar la influència d'Akira Kurosawa, un dels millors cineastes de tots els temps. Com Kurosawa, Kitano mostra un domini impressionant de la composició visual i la narrativa cinematogràfica. La manera com "Zatoichi" retrata el ball final i l'ajuda del protagonista en la lluita de vilatans i personatges humils contra l'abús d'extorsionadors evoca clarament "Els Set Samurais".
La pel·lícula està ambientada al Japó del segle XIX i narra una aventura de Zatoichi, un aparent rodamón cec que, fent de llogaret en llogaret, viu del que guanya fent massatges i jugant als daus. Però sota aquesta aparença amaga un gran secret, és un mestre amb l'espasa. El destí el porta a un poble aïllat a les muntanyes, que pateix sota la pressió dels sequaços d'Ogi, el lloctinent Ginzo del qual exigeix als habitants del poble que els pagui per protecció o s'atinguin a les seves represàlies. Els atropellaments de Ginzo augmenten des que se li uneix un hàbil espadatxí ronin anomenat Hattori. Zatoichi trava amistat al poble amb una pobra dona anomenada O-Ume, el seu nebot Shinkichi, molt aficionat als daus, i a dues geishes, O-Kinu i O-Sei, que han arribat al poble per venjar l'assassinat dels seus pares.
Només començar la pel·lícula aquesta ja presenta als principals personatges, començant per Zatoichi en una breu però intensa lluita a espasa que deixa sense alè i amb la boca oberta. I després es presencia dos flashbacks, un del sanguinari ronin i de la seva malalta dona, i el següent de les dues venjatives geishes, tots dos flashbacks igual de violents.
En termes de referents, és impossible no evocar la influència d'Akira Kurosawa, un dels millors cineastes de tots els temps. Com Kurosawa, Kitano mostra un domini impressionant de la composició visual i la narrativa cinematogràfica. La manera com "Zatoichi" retrata el ball final i l'ajuda del protagonista en la lluita de vilatans i personatges humils contra l'abús d'extorsionadors evoca clarament "Els Set Samurais".
No obstant això, Kitano va més enllà de simplement emular els èxits dels seus predecessors. Zatoichi es distingeix pel seu enfocament innovador i arriscat que fusiona violència estilitzada, anacronisme i descarada artificialitat lumínica. El director no té por de no dissimular els cabells del protagonista tenyit de ros platí, la digitalitat de l'hemoglobina i una fotografia lumínicament gens realista, perquè no pretén dissimular-lo, el seu joc és un altre.
El director utilitza una paleta visual exquisida per retratar el Japó feudal, des dels paisatges pintorescos fins als detalls exquisits de vestuari i ambientació. Cada pla mostra una precisió artística compositivament meticulosa i una atenció al detall que submergeix l'espectador a l'època i el lloc.
Kitano no només dirigeix aquesta pel·lícula, sinó que també la protagonitza, interpretant l'espadatxí cec Zatoichi. Amb la seva interpretació captura la complexitat del personatge amb una barreja de serenitat i ferocitat. Zatoichi és hàbil no només amb la katana sinó també percebent la veritat a través de la foscor, fent-l'ho un observador perspicaç del món que l'envolta.
Però on "Zatoichi" veritablement brilla és en les seqüències d'acció, les més intenses del film. Els efectes sonors i digitals utilitzats en les lluites a espasa donen espectacularitat i tensió als enfrontaments i els fan més intensos. Kitano demostra el seu mestratge en la direcció d'aquestes escenes, combinant una coreografia elegant amb una brutalitat impactant. Cada cop d'espasa és coreografiat amb precisió, creant seqüències que són alhora belles i visceralment intenses. L'habilitat de Zatoichi per lluitar malgrat la ceguesa es converteix en una metàfora poderosa de la força interior i la determinació. No són els únics caràcters que les escenes de lluiten defineixen del personatge que dóna títol al film. La lluita a espasa sota la pluja de Zatoichi contra un grup de samurais demostra la naturalesa del protagonista, és una bona persona, però també és despietat i sanguinari, i deixa rastre de sang allà on passa. Fa el bé amb les mans tacades de sang, i lluita contra les persones dolentes a sang i espasa, mentre practica el bé amb petits actes quotidians de bondat cap als vilatans que el respecten i li mostren afecte.
A més de les escenes d'acció impressionants, la pel·lícula també ofereix moments d'humor, tendresa i tragèdia. Kitano equilibra hàbilment aquests tons per crear una experiència cinematogràfica que és tant emocionant com commovedora.
La brillant direcció, les notables actuacions, el disseny acurat de producció i el muntatge elaborat estan acompanyats d'una banda sonora que evoca perfectament l'ambient de l'època, jugant rítmicament amb els sons rurals i del camp. La música tradicional japonesa es barreja amb sons contemporanis per crear una partitura que eleva encara més l'experiència visual.
En conclusió, "Zatoichi" és una obra mestra del cinema japonès que transcendeix els límits del gènere de samurais. Amb una direcció magistral, actuacions captivadores i una narrativa emocionant, aquesta pel·lícula és una celebració del poder del cinema per transportar l'espectador a altres mons. Una experiència cinematogràfica inoblidable.
La meva clasificació és:
