L'anunci televisiu de la marca Coca-Cola "Del pita del" és una peça aparentment innòcua, però que, en aprofundir-hi, revela les tensions i contradiccions inherents a la nostra societat contemporània. En aquesta crítica desentranyarem els significats latents que subjauen en el text publicitari d'aquesta obra el rodatge de la qual es va allargar fins a 10 dies i en què van participar fins a 350 persones.
En primer lloc, el títol mateix, "Del pita del", és una amalgama de sons que desafia la coherència lingüística. Què és aquest "pita del"? Una expressió sense sentit a la superfície, però que, alhora, evoca un sentit del que és familiar i el que és quotidià. Aquí, Coca-Cola manipula les paraules, creant una neollengua comercial que aliena i atrapa l'espectador en un cicle perpetu de consum.
En aquest anunci l'acte de compartir una Coca-Cola es converteix en un alegre ritual de connotacions paradisíaques, una pràctica social que reforça la cohesió de la comunitat agermanant diferents classes socials. Però, a quin cost? Aquesta aparent camaraderia entre la classe obrera i l'aristocràcia amaga la lògica del capitalisme tardà, on les relacions humanes es redueixen a transaccions comercials i la felicitat es ven en una ampolla de refresc.
Aquest anunci presenta una narrativa d'inclusió i diversitat, mostrant persones de diferents classes socials compartint un moment d'alegria gràcies a la Coca-Cola. No obstant això, és aquest missatge genuí o simplement una estratègia de màrqueting? L'ampolla de Coca-Cola es converteix en un símbol d'unitat superficial, que amaga les desigualtats estructurals i les injustícies sistèmiques que persisteixen a la nostra societat.
A més, la música que acompanya l'anunci té un paper crucial en la construcció del missatge. La melodia enganxosa i els cors alegres ens sedueixen, ens envolten en una atmosfera de felicitat efímera. Però, què hi ha darrere d'aquesta melodia? Quins desitjos i ansietats col·lectives estan sent explotats i manipulats per la indústria publicitària?
En primer lloc, el títol mateix, "Del pita del", és una amalgama de sons que desafia la coherència lingüística. Què és aquest "pita del"? Una expressió sense sentit a la superfície, però que, alhora, evoca un sentit del que és familiar i el que és quotidià. Aquí, Coca-Cola manipula les paraules, creant una neollengua comercial que aliena i atrapa l'espectador en un cicle perpetu de consum.
En aquest anunci l'acte de compartir una Coca-Cola es converteix en un alegre ritual de connotacions paradisíaques, una pràctica social que reforça la cohesió de la comunitat agermanant diferents classes socials. Però, a quin cost? Aquesta aparent camaraderia entre la classe obrera i l'aristocràcia amaga la lògica del capitalisme tardà, on les relacions humanes es redueixen a transaccions comercials i la felicitat es ven en una ampolla de refresc.
Aquest anunci presenta una narrativa d'inclusió i diversitat, mostrant persones de diferents classes socials compartint un moment d'alegria gràcies a la Coca-Cola. No obstant això, és aquest missatge genuí o simplement una estratègia de màrqueting? L'ampolla de Coca-Cola es converteix en un símbol d'unitat superficial, que amaga les desigualtats estructurals i les injustícies sistèmiques que persisteixen a la nostra societat.
A més, la música que acompanya l'anunci té un paper crucial en la construcció del missatge. La melodia enganxosa i els cors alegres ens sedueixen, ens envolten en una atmosfera de felicitat efímera. Però, què hi ha darrere d'aquesta melodia? Quins desitjos i ansietats col·lectives estan sent explotats i manipulats per la indústria publicitària?
L'anunci de Coca-Cola "Del pita del" ens enfronta a la complexitat de la nostra condició humana a l'era del capitalisme neoliberal. Ens convida a qüestionar les nostres relacions amb el consum, la identitat i la comunitat. Darrere la façana d'alegria i camaraderia, s'hi amaga un món de contradiccions i tensions, d'explotació i de confrontació. Aquesta dinàmica reflecteix les tensions inherents a la societat capitalista, on el consum es converteix en una forma dexpressió didentitat i estatus, però també en un mitjà de control i opressió.
Des d'una perspectiva econòmica, "Del pita del" reflecteix la lògica capitalista de maximització de beneficis i expansió del mercat. Coca-Cola, com una de les corporacions multinacionals més poderoses del món (45.754 milions de dòlars l'any passat, més que el Producte Interior Brut de 97 països), busca perpetuar el domini sobre la indústria de begudes mitjançant estratègies publicitàries que apel·len a les emocions i aspiracions de les masses. La promoció de la "unitat" i la "felicitat compartida" a través de l'acte de compartir una Coca-Cola serveix per reforçar la marca i augmentar les vendes mitjançant una mentida, una fal·làcia social.
Aquest anunci intenta legitimar el sistema capitalista falsejant-lo i blanquejant-lo. En promoure la idea que el consum de Coca-Cola és un acte d'unió i de celebració, es reforça la noció que el capitalisme és el sistema que garanteix la felicitat i el benestar de tots, incloent-hi la classe obrera. Aquesta narrativa amaga les injustícies inherents al sistema, com l'explotació laboral i la concentració de riquesa en mans d'uns pocs.
"Del pita del" és molt més que una simple promoció d'un producte. Representa un microcosmos de les complexitats i contradiccions de la societat contemporània, on el consum, la identitat i la lluita de classes s'entrellacen en un teixit social complex i en canvi constant.
La meva clasificació és:
