"El carreró de les ànimes perdudes", dirigida per l'aclamat Guillermo del Toro, és una obra que oscil·la entre la grandiloqüència visual i la confusió narrativa. En aquesta pel·lícula, Del Toro desplega en molta menor mesura el seu característic estil violent, grotesc i fantàstic, creant un món fascinant i fosc, habitat per personatges turmentats i amb foscos secrets, que captivaria si no fos per una escriptura deficient.
Un dels punts més destacats de la pel·lícula són les actuacions, que estan plenes de matisos i profunditat. Cada actor brilla en el seu paper. L'elenc, encapçalat per talents com Bradley Cooper, Cate Blanchett, Toni Collette, Willem Dafoe, Richard Jenkins, Rooney Mara, Ron Perlman, David Strathairn, Tim Blake Nelson i Clifton Collins Jr. ("Truman Capote", "Pacific Rim"), lliura interpretacions convincents que donen vida a personatges complexos i emocionants. Cada actor sembla estar perfectament en sintonia amb el to ombrívol i misteriós de la història.
A més, l'estètica i el disseny de producció són senzillament enlluernadors. Des dels escenaris decadents fins als vestits detallats, cada element visual està dissenyat acuradament per submergir l'espectador en un món pesadillesc i depriment. La fotografia crea una atmosfera opressiva que afegeix una capa addicional de tensió i suspens a la narrativa.
Tot i això, malgrat les seves innegables virtuts, "El carreró de les ànimes perdudes" pateix d'alguns problemes que impedeixen que arribi al seu màxim potencial. El guió, encara que ambiciós en el seu abast, arriba a ser confús per la manca de claredat en diversos punts crucials de la trama. La història d'alguns personatges secundaris queda inconclusa. L'espectador es troba lluitant per entendre les motivacions de personatges secundaris. Aquesta manca de claredat resulta frustrant i distreu de l'experiència general de la pel·lícula.
Tots els personatges estan ben dibuixats i construïts, però molts estan mal desenvolupats. No és el cas del protagonista, interpretat per un Bradley Cooper l'actuació del qual resulta emotiva i visceral en un viatge a través dels racons foscos de la psique humana. El seu personatge comença la pel·lícula sense saber qui és i comença un viatge per descobrir-ho fins que a la tràgica escena final ho descobreix irònicament.
L'excessiva durada del metratge també es converteix en un obstacle per a la gaudible experiència cinematogràfica. A mesura que la trama avança, la pel·lícula guanya ritme, però en el conjunt, i sobretot a la primera de les dues parts en què es divideix el film (a part de l'epíleg), hi ha escenes que s'estenen més enllà del que és necessari i dilueixen l'impacte de moments clau. Això arriba a generar en alguns moments pèrdua d'interès i desconnexió de la història, la qual cosa és una llàstima considerant el potencial que la pel·lícula té per captivar el públic.
En conclusió, "El carreró de les ànimes perdudes" és una pel·lícula visualment impressionant amb actuacions destacades i una atmosfera envoltant. Això no obstant, pateix una narrativa confusa i una durada excessiva que disminueix l'impacte general de l'experiència. No és ni de lluny la millor pel·lícula de Guillermo del Toro, però la seva direcció i la interpretació dels actors és el que la salva de caure en el suspens.
La meva clasificació és:
