[ÚLTIMAS CRÍTICAS] [DRAGSTER-WAVE.BLOGSPOT.COM.AR]

jueves, 16 de mayo de 2024

CRÍTICA MEET JOE BLACK (1998), PER ALBERT GRAELLS

SISTEMA DE CALIFICACIÓN: ☆ MALA BUENA MUY BUENA EXCELENTE

Aquesta obra cinematogràfica captivadora, dirigida per Martin Brest ("Essència de dona", "Superdetectiu a Hollywood"), destaca per la seva narrativa profunda, les seves actuacions magistrals i la seva bellesa visual enlluernadora.

La trama gira al voltant de William Parrish, interpretat brillantment per Anthony Hopkins, un home poderós i exitós que s'enfronta a la perspectiva de la mort. La seva vida pren un gir inesperat quan la mateixa Mort, encarnada en la forma del ben plantat Joe Black, interpretat amb gràcia per Brad Pitt, arriba a la Terra per experimentar la vida humana. El que segueix és un viatge emocional i filosòfic on s'exploren temes com l'amor, la mortalitat i el propòsit de l'existència.

La direcció de Martin Brest mereix destacar-se pel seu maneig del ritme, fent que les tres hores de pel·lícula passin sense que l'espectador se n'adoni. La seva habilitat per crear atmosferes evocadores i capturar l'essència de cada escena és evident al llarg de tota la pel·lícula. A més, s'enfoca als detalls, tant visuals com sonors i emocionals.

La fotografia de "Meet Joe Black" és notable en la seva bellesa visual. Cada escena està acuradament composta. I la música composta per Thomas Newman complementa perfectament la narrativa, afegint-hi capes d'emoció i profunditat a cada moment. La banda sonora era mereixedora d'un premi Oscar, les seves melodies malenconioses i evocadores es queden gravades a la memòria.

Però el que realment eleva a Meet Joe Black és el seu elenc excepcional. Anthony Hopkins ofereix una actuació memorable com William Parrish, transmetent una gamma completa d'emocions, des de la calma i la saviesa fins a la vulnerabilitat i la por davant del desconegut. Brad Pitt, per part seva, porta una presència magnètica al paper de Joe Black, equilibrant la innocència i la curiositat amb una comprensió més profunda de la condició humana. Aconsegueix transmetre interpreativament el procés exploratori que fa el personatge d'emocions com l'amor i l'empatia, que són alienes a la seva existència com a entitat còsmica. Aquest procés d'humanització és fonamental per a l'evolució del personatge, que passa d'observador passiu a algú que comprèn veritablement la humanitat.
 

La química entre Hopkins i Pitt és palpable, creant moments d´intimitat i complicitat però també de desafiament i provocació. A més, l'elenc secundari afegeix més qualitat interpretativa si és possible. Claire Forlani, Jake Weber ("Assalt al poder", "Medium", "L'alba dels morts"), Jeffrey Tambor ("La mort d'Stalin", "Hellboy") i, sobretot, unes escandaloses Lois Kelly-Miller (actriu jamaicana que va morir el 2020 als 102 anys) i Marcia Gay Harden ("Mystic river", "La boira"), totes dues oferint unes actuacions mereixedores de l'Oscar.

Però més enllà de la seva tècnica impecable i les seves actuacions estel·lars, "Meet Joe Black" és una pel·lícula que toca el cor de l'espectador. A través de la seva exploració de temes universals com l'amor, el sacrifici i la recerca del significat a la vida, la pel·lícula convida a reflexionar sobre la pròpia existència i les relacions humanes.

Un dels temes centrals de la pel·lícula és la relació entre l'individu i el poder, personificat a la figura de William Parrish. Des del principi, Parrish es presenta com un home de poder i riquesa la vida del qual està definida per l'èxit material. Tanmateix, sota aquesta façana de control i domini, hi ha una profunda angoixa existencial, una consciència de l'efímera naturalesa de la vida humana. El personatge interpretat per Anthony Hopkins representa el paradigma del capitalisme tardà, on el poder i la riquesa dicten la vida de les persones. No obstant això, l'arribada de Joe Black desafia aquesta noció en introduir la inevitabilitat de la mort, cosa que posa en dubte la veritable naturalesa del poder i la possessió.

L'amor, un altre tema central, esdevé un terreny de lluita entre el desig individual i les expectatives socials. La relació entre Joe Black i la filla petita de William Parrish desafia les convencions socials i les normes establertes, ja que transcendeix les barreres del temps i la mortalitat. Aquest amor prohibit és una expressió de la resistència contra el determinisme i la inevitabilitat de la mort, ja que desafia la mateixa lògica de l'existència.

En conclusió, "Meet Joe Black" és una obra que destaca en tots els aspectes. Des de la seva direcció impecable i la seva escriptura intel·ligent fins a les actuacions estel·lars del seu elenc i la seva fotografia, aquesta pel·lícula deixa una impressió duradora en tots els que la veuen.
 
La meva clasificació és: