Aquesta pel·lícula, dirigida per M. Night Shyamalan, ha suscitat un ampli espectre d'opinions, des de l'entusiasme fins a la desaprovació. Tot i això, en examinar-la amb deteniment, es revela com una obra molt notable, rica en simbolisme, narrativa i construcció atmosfèrica.
La història de "The Village" se centra en una comunitat aïllada del segle XIX que viu sota el constant temor de criatures misterioses que habiten al bosc que els envolta. Aquest plantejament inicial ja ofereix una premissa intrigant, carregada de misteri i suspens. La narració es desenvolupa amb una precisió i cura meticulós, desvetllant lentament els secrets ocults del poblat i mantenint l'audiència en suspens. Shyamalan demostra el seu mestratge en la creació de girs narratius, portant els espectadors per un viatge emocional intens i, sovint, inesperat.
L'elenc de "The Village" és estel·lar, i les actuacions són un dels pilars que sostenen la pel·lícula. Bryce Dallas Howard, al paper d'Ivy Walker, ofereix una interpretació sublim. Ivy, cega però dotada d'una visió interna profunda i una valentia indestructible, es converteix en el cor emocional de la història. Howard aconsegueix transmetre una vulnerabilitat i fortalesa que són commovedores i autèntiques. Joaquin Phoenix, interpretant Lucius Hunt, aporta una intensitat continguda i una profunditat emocional que complementen perfectament el personatge d'Ivy.
Adrien Brody, com Noah Percy, lliura una actuació memorable, plena de complexitat i matisos. El retrat d'un jove amb discapacitats cognitives és sensible i matisat, evitant caure en estereotips simplistes. William Hurt (l'actuació del qual en aquesta pel·lícula mereixia ser premiada amb l'Oscar) i Sigourney Weaver, com els líders de la comunitat, aporten un pes i una gravetat a la narrativa, encarnant la dualitat entre la protecció i el control.
Cal fer esment també del treball interpretatiu d'uns secundaris de luxe com són Jesse Eisenberg, Michael Pitt, Brendan Gleeson i Jayne Atkinson ("Criminal Minds", "House of Cards"), la tasca actoral dels quals enriqueixen en bona mesura la pel·lícula.
Un dels aspectes més destacats de "The Village" és la seva extraordinària ambientació. El disseny de producció creen un entorn que és alhora bell i claustrofòbic. El poblat, amb les seves cases de fusta, camins de terra i paisatges naturals, se sent autèntic i viscut. Cada detall, des del vestuari fins a la il·luminació, està dissenyat acuradament per submergir l'espectador en aquest món aïllat.
La fotografia de Roger Deakins és un altre punt fort. Els seus enquadraments i l'ús de la llum natural contribueixen a l'atmosfera inquietant i malenconiós de la pel·lícula. Els colors predominants (tons ocres i verds apagats) reforcen el sentiment d'aïllament i l'amenaça omnipresent del bosc.
L'ús del color a "The Village" és una de les eines narratives més efectives i visualment impactants de la pel·lícula. Shyamalan utilitza una paleta cromàtica acuradament seleccionada per reforçar els temes i les emocions de la història. El color vermell, per exemple, és extremadament significatiu i s'associa directament amb el perill i allò prohibit. Els habitants del poblat ho eviten sigui com sigui, referint-se a ell no pel seu nom sinó com "el color que no ha de ser vist." Aquesta aversió al vermell simbolitza la por a la tragèdia, encapsulant la paranoia col·lectiva de la comunitat.
En contrast, el color groc es fa servir per representar la seguretat i la protecció. Les capes grogues que usen els habitants quan s'han d'acostar al bosc actuen com un talismà contra les criatures temudes (les que anomenen "aquells dels que no parlem", creant una dicotomia visual entre la por (vermell) i la seguretat (groc) ). A més, els tons ocres i verds apagats predominen a la vestimenta i l'entorn, subratllant la connexió de la comunitat amb la terra i la seva vida rústica i aïllada.
La banda sonora composta per James Newton Howard és simplement magnífica. La música, amb la combinació de cordes melòdiques i motius inquietants, amplifica les emocions i el suspens de la pel·lícula. La partitura és bonica i pertorbadora alhora, reflectint perfectament els temes d'amor, por i esperança que travessen la narrativa.
El disseny de so també mereix una menció especial. Els murmuris del bosc, els cruixits de la fusta i els sons ambientals contribueixen a crear una atmosfera envoltant i tensa. Cada so està seleccionat meticulosament per augmentar la sensació de perill i aïllament.
"The Village" és més que una simple pel·lícula de suspens; és una exploració profunda de la naturalesa de la por, el control i la innocència. La pel·lícula planteja preguntes filosòfiques sobre la protecció i la llibertat, i com la por pot ser utilitzada com una eina de manipulació. Els líders del poblat, en crear un enemic extern per protegir la seva comunitat dels mals del món exterior, reflecteixen realitats polítiques i socials contemporànies.
A més, la pel·lícula aborda el tema de la ceguesa física i emocional. Ivy, malgrat la seva ceguesa, és la que realment "veu" la veritat i posseeix el coratge per enfrontar-se a allò desconegut. Aquesta dicotomia entre la visió i la percepció és un fil conductor que enriqueix la narrativa i hi afegeix capes de significat.
La referència filosòfica més clara a "The Village" és el mite de la caverna de Plató. Els habitants del poblat viuen en una realitat construïda pels Ancians, els qui creen ombres de monstres inexistents per mantenir la comunitat en la ignorància i la por. Igual que els presoners a la caverna de Plató, els vilatans són aliens a la veritable naturalesa del món exterior i estan captius d'una il·lusió fabricada.
Aquesta situació és comparable a altres obres cinematogràfiques i literàries que exploren temes semblants. Per exemple, a "Matrix" (germanes Wachowski, 1999), els personatges viuen en una realitat simulada creada per intel·ligències artificials per mantenir la humanitat subjugada. Similarment, a la precursora "Dark City" (Alex Proyas, 1998) els habitants d'una ciutat són manipulats i els seus records alterats per extraterrestres per estudiar el comportament humà.
A "Shingeki no Kyojin", els murs que protegeixen la humanitat dels titans funcionen de manera similar als límits del poblat a "The Village," on la por a l'exterior és una construcció per mantenir el control. A "Westworld," els androides (amfitrions) viuen en una realitat fabricada per a l'entreteniment humà, sense coneixement de la seva veritable naturalesa. "El xou de Truman" (Peter Weir, 1998) és un altre clar exemple. Aquestes narratives, com "The Village", qüestionen la realitat percebuda i examinen com el poder pot manipular i controlar la consciència.
"The Village" es pot interpretar també com una reimaginació del mite del Jardí de l'Edèn. La comunitat aïllada, que s'autoimposa una separació del món exterior per mantenir-ne la puresa i la innocència, recorda la idea d'un paradís terrenal on el mal no hi té cabuda. Tanmateix, com en el mite bíblic, aquesta utopia està construïda sobre una mentida fonamental i el control totalitari.
Aquesta utopia autàrquica és una il·lusió ideològica que emmascara les contradiccions internes i la violència subjacent. La comunitat crea un Altre extern (les criatures del bosc) com un símbol de la por, un artifici destinat a mantenir la cohesió interna a través del temor. Aquesta projecció externa del mal és essencial per mantenir la narrativa ideològica que sosté la comunitat, semblant a com algunes ideologies projecten amenaces externes per justificar-ne l'existència.
"The Village" examina com la por s'utilitza com una eina de control social. Els líders de la comunitat fan ús de la por de les criatures del bosc per mantenir l'ordre i evitar que els membres qüestionin l'estructura social. Aquesta manipulació del temor reflecteix les teories de Michel Foucault sobre la biopolítica i el control de les poblacions.
La creació d'un enemic extern és una tàctica comuna utilitzada per les elits per desviar l'atenció de les desigualtats i els problemes interns. A "The Village", la por no només preserva l'ordre social, sinó que també impedeix la curiositat i el desig d'explorar més enllà dels límits establerts, assegurant així la perpetuació de l'status quo.
L'estructura de poder a "The Village" és profundament autoritària. Els ancians, que coneixen la veritat sobre la inexistència de les criatures, exerceixen un control absolut sobre la comunitat mitjançant la perpetuació d'un engany col·lectiu. Aquest control totalitari es disfressa de protecció benvolent, similar a com els règims autoritaris sovint es presenten com a guardians de la seguretat i el benestar.
Aquesta situació reflecteix la paradoxa de la llibertat a les "democràcies" liberals modernes, on la seguretat i la protecció s'utilitzen com a justificacions per a l'erosió de les llibertats individuals. La comunitat de "The Village" és, en última instància, un microcosmos de com les estructures de poder poden manipular les percepcions i les creences de les persones per mantenir el seu domini.
La pel·lícula presenta una comunitat que ha optat per un model d'autosuficiència i de rebuig del progrés tecnològic. Aquesta reculada intencional és una crítica implícita al capitalisme i la modernitat, suggerint que el retorn a una vida més simple i comunal pot ser una solució als mals del món contemporani. Tot i això, aquesta autosuficiència està basada en una utopia insostenible i un control ferri sobre el coneixement i la informació.
Aquest model econòmic és una fantasia reaccionària que ignora les realitats de la interdependència global i la complexitat de les economies modernes. La pel·lícula, aleshores, exposa la fal·làcia de la nostàlgia per un passat idealitzat que mai no va existir en realitat, destacant les tensions entre el desig de simplicitat i la inevitabilitat del canvi i el progrés.
Aquest estudi cinematogràfic d'antropologia social mostra com els pobles construeixen la seva identitat col·lectiva a través de rituals i mites compartits. Els rituals de la comunitat, com evitar el color vermell i no entrar al bosc, són també mecanismes simbòlics que reforcen la cohesió social i la identitat del grup.
"The Village" és una obra cinematogràfica que mereix ser revaluada i apreciada per les seves múltiples virtuts. M. Night Shyamalan, a través de la seva direcció i narrativa única, ofereix una pel·lícula que és visualment enlluernadora, emocionalment ressonant i temàticament rica. Les actuacions excel·lents, l'atmosfera acuradament construïda, i la música evocadora es combinen per crear una experiència cinematogràfica que perdura a la ment de l'espectador molt després que els títols de crèdit finals s'han acabat.
Si bé "The Village" pot haver estat divisiva a la recepció inicial, aquells que es prenguin el temps per explorar les seves profunditats descobriran una pel·lícula que és tant una apassionant intriga com una meditació sobre la condició humana que desvetlla les contradiccions i paradoxes de les nostres aspiracions utòpiques i la realitat distòpica del món contemporani. És, sens dubte, una joia a la filmografia de Shyamalan i un testimoni de la seva habilitat per explicar històries complexes i emocionalment riques.
La meva clasificació és:
